Ariox és la derivació musical i nominal de l’Ariadna Casas, una jove de Cardedeu que una tarda confinada de març va iniciar un projecte musical que s’ha materialitzat en un treball publicat l’agost de 2020. El seu primer EP, ‘Venir fins aquí’, està carregat de lletres adolescents, intenses i sinceres escrites en una llibreta; una veu dolça amb diferents graus d’autotune i una música indie-pop cuinada a casa que enganxa i encisa alhora.
Una proposta que representa una bafarada d’aire fresc en un panorama social i musical estanc. Després d’una molt bona rebuda i l’oportunitat de realitzar uns primers directes tot i la situació actual, el grup s’ha ampliat amb l’arribada de la Joana Pacho (guitarra i veus) i la Júlia Martín (bateria i teclats) i ja estan preparant noves cançons. Parlem amb l’Ariadna del seu debut, de com començar amb la música en aquests dies estranys i de tot plegat.
«Venir fins aquí» desprèn introspecció, certa melancolia i amor amb paraules senzilles i situacions normals. En quines temàtiques t’has inspirat i com ha estat gestat?
Suposo que sempre m’ha agradat escriure en un full en blanc els meus sentiments, deixar-me sentir i experimentar cada cosa al màxim, fent-me la intensa a més no poder. La quotidianitat del meu dia a dia és la meva inspiració i és per això que “Venir fins aquí” desprèn d’una manera tan clara un toc de senzillesa i sinceritat de determinats moments on he experimentat coses molt diverses.
Què ens pots dir, en una o dues frases, dels temes que el composen?
Dies d’estiu és l’estiu en forma de cançó: orxata, rius, gelats i vestits de flors. Declaració interludi parla de les ganes fortes de fer vida amb la persona que t’agrada d’una manera simple i tranquil·la. Desig són moments amb ella, que no canviaria per res i em fan feliç. (Si llegeixes això una abraçada molt forta!). Dos per tres tracta de les males gestions que sovint em deixaven feta pols, i que amb els anys aprens a canviar. Dins seu pala d’una noia cansada de rebre sempre lliçons, amb ganes de canviar-ho tot i deixar-se ser. A Dins meu, doncs sóc jo mateixa, gaudint al màxim amb la gent que estimo i aprenent a viure.
Venir fins aquí · Ariox (2020)
1. Dies d’estiu
2. Declaració interludi
3. Desig
4. Dos per tres
5. Dins seu
6. Dins meu
EP disponible a Spotify.
És casualitat que totes les seves cançons comencin per la lletra ‘D’ o hi ha algun per què?
La veritat és que molta gent ho pregunta. I és que el dia que tenia els temes preparats vaig quedar amb uns col·legues i els hi vaig ensenyar com sonaven i el títol de cada cançó. Recordo que em van fer aquesta pregunta, i no tenia cap mena de resposta, ja que mai ho havia pensat. Em va fer gràcia i em faltava el títol d’un tema i va ser l’únic que vaig posar a consciència i que vaig buscar a més no poder una paraula que comencés per “D”. No diré pas quina cançó és!
En quin moment i per què et vas decidir a gravar i compartir les teves cançons?
A mi sempre m’ha agradat moltíssim la música, des de ben petita, però mai vaig rebre una formació musical professional. La veritat és que vaig tenir la sort de gravar un tema amb un col·lega, farà un parell d’anys que em va ajudar a fer el pas que em faltava per compartir les meves lletres. Jo estic molt contenta sobretot en poder demostrar que no cal gaire més que un micròfon i un programa qualsevol de gravació per fer música!
Com ha estat la rebuda de l’EP? Quines sensacions teniu?
Doncs jo no puc estar més contenta, i la Joana i la Júlia em comenten que tampoc! És una sensació única tot això. Veure com cada dia hi ha persones que escolten la feina que has fet amb tanta cura és tot un luxe.
Jo crec que la gent acaba estimant les lletres de les cançons, que d’una manera o altra arriben al cor, i Ariox va directe a tocar el cor, a vegades d’una manera simpàtica, fent veure que tot són flors i violes, i a vegades d’una manera més profunda, fent veure que no sempre es pot estar bé.
Una cosa que ens obsessiona. Com ha estat el procés creatiu de composició?
La veritat és que sempre m’ha agradat escriure, pensar i crear projectes, així que quan se’m va passar pel cap treure un EP, aquell mateix moment ja sabia de què aniria, quins temes faria i en quins moments determinats inspirar-me. He de dir que vaig donar-me uns dies per pair tot això que va sortir al moment perquè em feia una mica de por caure en una cosa irreal, impossible de crear. Però no, una setmana després ho tenia tot estructurat i vaig escriure algunes lletres, vaig pensar en la música…
Aquest EP són cançons amb missatges molt clars. Des del principi era el meu objectiu principal i penso que l’he assolit. Tots els temes tenen un vincle fort; els moments que acabàvem passant totes i tots alguna vegada.
Una altra cosa que ens obsessiona. Com ha estat el procés de gravació i producció de l’EP?
Jo seré sincera, vaig fer tot aquest EP a caseta, confinada. Vaig començar una tarda de finals de març, després d’estar esperant cinc dies que arribés el micròfon que vaig demanar per Internet. Tenia dues cançons fetes a guitarra i les altres van sortir del meu cap aquella mateixa setmana. Amb un amic, vam fer algunes bases i jo cantava a sobre. Em vaig tragar alguns vídeos i vaig aprendre a produir d’alguna manera. Vaig posar bastanta coseta, entre d’altres, l’autotune i segones veus, experimentant el màxim.
Avui dia hi ha moltíssimes coses que canviaria, però estic tan contenta del que va sortir de la meva habitació durant aquest confinament que no t’ho pots ni imaginar!
Els vídeos de ‘Dies d’estiu’ i ‘Dins meu’ desprenen llum, alegria i bon rotllo. Com han estat realitzats?
Doncs primer vam gravar Dins Meu, dos dies després que ens desconfinessin i ens deixessin sortir de casa. Va ser una passada, sobretot perquè vam tenir l’oportunitat de gravar-lo a un terreny del meu avi, que desprèn molt bon rotllo i em porta molts records.
Dies d’estiu es va gravar al Turó de l’Home, clarament un dels llocs més macos de la zona, i jo crec que a part de tenir uns clips brutals, va ser una tarda maquíssima mentre veiem el sol marxar i berenàvem l’orxata que havia sobrat del videoclip i menjàvem pastís.
Jo crec que ambdós són vídeos molt casolans, que transmeten l’essència d’Ariox de cap a peus. He de dir que treballar amb la Marta, la càmera i directora dels dos vídeos, és sempre molt fàcil i ajuda moltíssim a crear un material natural, fet amb amor i molta cura.
Com ha canviat Ariox, com a grup, des del seu naixement? En quin moment i per què s’afegeixen les noves integrants i com és la nova dinàmica?
Ariox és un projecte que el tirava endavant jo mateixa, i me n’ocupava de totes les gestions, fins que tres setmanes abans del concurs Desconnecta decideixo treballar amb la Joana i la Júlia, dues músiques impressionants que donen un toc maquíssim a les cançons de l’EP en directe (sí, sí, en directe, això vol dir que ens haureu de venir a veure!). Ara estem a l’espera de fer la final del concurs, però amb tot això parat, decidim que treballar juntes és una bona idea, com a grup.
La dinàmica d’Ariox, doncs, ha canviat des del concurs. Sobretot a l’hora de gestionar i prendre decisions, ja que ara ho fem totes tres. Cadascuna té diferents rols i ens repartim les tasques de manera que d’ara endavant treballem conjuntament en aquest projecte.
Esteu força actives, fora i dins de les xarxes, en aquests temps on tot està parat. Heu compartit les partitures de les vostres cançons i organitzat un concurs. També heu participat en el concurs de covers de TV3 i al Desconnecta. Com heu viscut aquestes experiències i com enteneu la relació amb les persones que us segueixen?
Creiem que justament en aquest moment on tot està parat hem d’aprofitar per crear contingut que expressi com ens sentim i amb el que el públic es pugui sentir identificat. Tenim moltes ganes de seguir creant i podem garantir que vénen coses noves en breus!
Nosaltres estem molt contentes. No podem parar de dir-ho, però de debò que és superbonica la rebuda que estem tenint. Veure com cada dia arribem a gent més diversa, que no ens coneixia i ens ho fa saber, ens dóna força. Pensem que les nostres seguidores i seguidors són part del projecte i ens agrada comunicar-nos de la manera més natural, ensenyant cada part o procés que té el projecte, ser transparents…
Pel que fa a la cover i el concurs, és una passada! Ens ho passem genial, quan estem en escena i podem ensenyar la nostra música de manera tan directa. Quines ganes de tornar aviat a la Final del concurs i cantar dalt de l’escenari.
Com és el nou EP que esteu preparant? Com evoluciona envers el primer?
Si alguna cosa podem garantir, del nou EP és que tindrà aire d’hivern molt fred, que bufa fort i amb força. Estem preparant un recull de temes que faran caure alguna llàgrima i esperem poder treure’l durant el mes de febrer, però haurem d’esperar una mica més per poder ser més concretes.
Volem donar un potencial a la part musical, introduint sons i formes de treballar noves i tornar a experimentar al màxim. Suposo que es veurà una clara evolució respecte del primer EP, ara que tot té més força i forma. Si voleu més detalls, els anirem donant a les xarxes!
En què canviarà el procés de composició i gravació?
El procés canviarà en què les tres formarem part tant del procés creatiu, producció i gravació musical com de la part de gestió del grup.
Nosaltres de moment seguirem treballant igual. De la part d’escriure les lletres me n’ocuparé jo, i a partir d’aquí posarem música, instruments… Anirem veient i treballant sobre la marxa, però podem garantir que podrem tornar a oferir un bon contingut.
Quines altres accions i expectatives de futur teniu?
A poc a poc anem creant una imatge, li anem donant forma al projecte i suposo que aquest és per ara el nostre principal objectiu. A poc a poc i bona lletra!
Tenim un munt d’idees que estem cuidant i estimant moltíssim, entre d’elles, el merchandising, nous vídeos i sessions de fotos. Esperem que arribin aviat i que tothom tingui l’oportunitat de gaudir!
Preguntes i respostes ràpides
Què hi ha millor que l’autotune?
La festa!
Acaba la frase. El millor de Cardedeu és…
…la seva gent.
Una orxata per beure tot l’any.
La Jijonenca.
Per a què més es pot fer servir un ukelele?
Per enamorar a algú.
Com és el vestit aquell que “tant ens agrada”?
Un vestit de flors.
Videojoc que més t’ha enganxat?
Minecraft.
Botifarra, patates i…
Pollo!
Una cançó, que no sigui d’Ariox, per banyar-se al riu.
Agost, d’Els Pets.
Cultura Conectada 